1 v. tr. (una arma) brandejar. L'envestí brandejant l'espasa. brandir ventar esgrimir 2 (les campanes) volar(les campanes o la campana) llançar les campanes al vol ventar(les campanes o la campana) vogar(les campanes o la campana) gronxar(les campanes o la campana). El vent gronxava dolçamen [...]

tritllejar repicar brandar, brandejaro brandir les campanes volar, ventaro vogar les campanes llançar les campanes al vol Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Fer balancejar algú o alguna cosa. bressolar bressar brandar, brandir o brandejar gronxar sondrollar balancejar fer fer un vaivé Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

brandar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 remar. 2 gronxar, brandar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. manipular jugar, manejar una arma. Juga molt bé l'espasa. manyuclaro manyuclejar, manejar barroerament. xapotejar, íd. potinejar, íd. manifassejar, manejar arbitràriament afers que afecten a altri. brandar, brandejaro brandir, manejar una arma, portar-la a la mà movent-la [...]

gronxejar agrunsar engronsar bressaro bressolar brandar vogar. Vogar el bressol. gronxolar-se(només en la forma pron.), gronxar-se. balancejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. ventallar enventar-se, ventar-se movent-se ràpidament dins l'aire. esventar-se, sofrir l'acció del vent. Cp. airejar, ventejar 2 brandar. 3 Donar un cop, etc. donar. 4 v. intr. ventejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 bascularo fer la bàscula balancejar-se(->) zumzejar sorollar(intr.), oscil·lar, una cosa sacsejada. Durant el terratrèmol, totes les cases del barri sorollaren. balandrejar bransolejar trontollar capcinejar brandar titil·lar(dit esp. d'una flama) 2 Fig. fluctuar. Manuel [...]